Sembla que els ambients d’aprenentatge estan en boca de força mestres (sobretot) de l’educació infantil. Potser s’han convertit en una moda i, si és així m’alegro, però… HI HA FORÇA “PERÒS“.

1. Si t’agrada aquesta manera de fer, genial, són molt compatibles amb la infància, l’aprenentatge, l’autonomia, el benestar… però assegura’t de conèixer-ne experiències, de llegir sobre el tema, de comprendre el rol de l’adult i reflexionar sobre la pràctica a base d’observació del que hi passa. Fer ambients no és llibertinatge, no és simplement joc o propostes boniques, és molt més i requereix un adult que acompanya, observa, documenta, proposa, facilita, cuida, regula les pròpies intervencions, reflexiona, modifica, comparteix, avalua…
2. Els ambients giren sovint, entorn d’una temàtica específica (ciència, art, natura, construccions…). Però, segons el meu parer, no és necessari que així sigui, ja que podem anomenar ambients d’aprenentatge a espais multitemàtics, com una aula amb microambients o microespais. On les diferents intel·ligències tenen cabuda amb les propostes simultànies, sense la necessitat de partimentar l’aprenentatge en temàtiques (busquem un aprenentatge globalitzat). Uns ambients on tots/es aprenguin.
3. Els ambients són espais estètics i ètics, però no cal que tots siguin iguals “made in” IKEA. Podem restaurar mobiliari escolar, podem demanar a les famílies, podem fabricar elements amb els infants… donant així una estètica amable, agradable, que promogui el benestar però amb personalitat i no clons d’altres espais. I, el més important, que el que hi posem tingui sentit en l’espai tant pels infants com per les mestres que hi interactuen.
4. Les propostes han d’estar pensades per l’adult amb uns objectius, però això no vol dir que tot funcioni, a vegades les interaccions dels infants en faran modificar la proposta, eliminar-la o bé crear-ne una de nova a partir dels seus interessos i accions. L’adult ha d’estar atent i present. Instagram i Pinterest ens ajuden moltíssim per veure’n idees, materials, activitats, però a l’hora de posar-la al nostre espai n’hem d’haver fet una reflexió (objectius, materials, espai, edats, aprenentatges…) i, fer-ne el seguiment i les necessàries modificacions, per tal que esdevingui una situació d’aprenentatge i no només una proposta bonica.
5. La barreja d’edats sí, però no perquè els grans acompanyin als petits, sinó entesa com a què la diversitat és la realitat. Diversitat d’edats, d’interessos, de personalitats, de capacitats, de maneres de fer, de relacionar-se, de pensar… Dins un mateix grup d’edat ja hi ha infants que ajuden als altres, no fa falta que siguin d’edats diferents i, per tant, no és l’argument de la barreja d’edats als ambients.
6. Fem ambients unes hores a la setmana, però estem segures que aquesta és la idea? Que els infants puguin aprendre 2/3 hores a la setmana amb aquesta autonomia, relacions, llibertat d’elecció, propostes pensades…? Potser els temps han de ser més adequats a les necessitats i realitats dels infants. Una proposta seria “viure en ambients d’aprenentatge” i dedicar algunes franges horàries a altres maneres de fer i organitzar l’aprenentatge: tallers, racons, projectes… Per tant, no pot ser un “bolet”, una creença a mitges. S’ha de fer camí conjuntament amb la resta de l’equip promovent una constant reflexió pedagògica docent.
7. I si no en sabem? Ens llencem a la piscina a fer ambients d’aprenentatge? Sí, però tenint en compte els “PERÒS“.

I si necessites algun assessorament en quant a pedagogia o al disseny dels espais d’aprenentatge, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres! I aquí no hi ha cap PERÒ!