No ho noteu?

Són les 6 del matí i se senten els ocells cantar. Jo m’espavilo d’hora, m’agrada la primera llum del dia, la llum del sol entrant per la finestra.

Si m’escolto per dins, noto com les cèl·lules que han estat hivernant es desvetllen i m’activen el cos i la ment. Com unes papallones de l’inici d’un enamorament, però no és el cas. Jeje.

Passen les hores i em trobo al migdia amb sensació de xafogor, així què em desprenc d’una o dues capes que porto a sobre (i és què soc tant fredolica com calorosa). I tot i que no m’agrada gens menjar-la, sempre vaig com una ceba. Ara fa calor.

A la tarda, quan sortim de l’escola ens estem una estona a la plaça i sense adonar-nos se’ns fan les 19h i, a què no sabeu què?. Encara és de dia! I tornant a casa s’escolten i es veuen, cantar i jugar, orenetes i pardals.

No ho noteu?

Fa olor de Primavera.